PARC NATURAL DE LES CAPÇALERES DEL TER I DEL FRESER

Queralbs aporta més del 50 % del territori del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, així que res millor que venir a descobrir-lo des del nostre poble.

El Centre d’Informació del Parc és al bell mig de Queralbs, així que us animem a venir a informar-vos i usar-lo com a punt de partida de la vostra descoberta. En aquest enllaç podreu trobar els horaris d’obertura del Punt d’informació, i al web del Parc també hi trobareu propostes d’activitats, visites guiades, etc.

El trobareu a la Plaça de l’Ajuntament, 4 de Queralbs. Tel.: 667 11 68 11, i adreça electrònica: pnterfreser.tes@gencat.cat .

Seguidament us expliquem les principals característiques del nostre Parc Natural…

La comarca del Ripollès comprèn les mostres més orientals d’alta muntanya del Pirineu axial català, corresponents als conjunts muntanyencs que configuren les capçaleres dels rius Ter i Freser. Es tracta d’un territori de notable complexitat orogràfica i de gran diversitat paisatgística; factors que, afegits a una important extensió i a la considerable amplitud altitudinal, permeten l’existència de mostres molt variades i riques de les estructures geològiques, els ecosistemes, els hàbitats i les comunitats vegetals, les espècies i els paisatges d’aquesta zona del Pirineu.

Característiques geològiques i paisatgístiques

En aquestes serralades s’hi localitzen alçàries properes als 3.000 metres sobre el nivell del mar, amb un dels cims emblemàtics del país (el Puigmal) i valls interiors molt ben conservades, amb entorns paisatgístics que són referents simbòlics i d’identitat del país, com la Vall de Núria i Ulldeter. Compta amb formacions molt remarcables, entre les quals destaca la presència de zones de gran interès geològic –mostres molt singulars del plutonisme i metamorfisme català– i també elements d’interès geomorfològic, hidrològic i hidrogeològic.

Elevat interès biogeogràfic

És un territori de gran interès biogeogràfic, en bona mesura a causa de la seva ubicació. Aquí, molts hàbitats i espècies presenten els límits orientals i meridionals de la seva distribució. Consegüentment, s’hi localitza un nombre significatiu d’espècies de flora d’especial singularitat i interès, lligades generalment a tarteres, pedruscalls, cingles, prats de l’estatge alpí i boscos de l’estatge subalpí, algunes de les quals s’han declarat estrictament protegides. Molts dels tipus d’hàbitats existents tenen el caràcter d’hàbitats d’interès comunitari, i alguns són considerats de protecció prioritària. Tot i que hi predominen els prats i pastures de l’estatge alpí i subalpí, cal assenyalar, també, la presència de boscos subalpins de pi negre i avet, de gran maduresa i rellevància.

Alt nombre d’espècies de fauna pròpia dels estatges alpí i subalpí

De la gran importància faunística n’és un reflex l’alt nombre d’espècies d’interès entre la fauna vertebrada, algunes en situació d’amenaça o vulnerabilitat. Destaquen, també, molts invertebrats singulars, lligats a ambients cavernícoles, forestals o dels espais de l’estatge alpí i subalpí; i també aus forestals pròpies dels boscos subalpins madurs, com el gall fer, el mussol pirinenc i el picot negre, les aus rupícoles com l’àguila daurada, les aus de l’estatge alpí com la perdiu blanca (que té aquí la població més oriental del Pirineu); o els mamífers aquàtics com l’almesquera, i alguns rèptils d’alta muntanya de distribució molt restringida, com la sargantana àgil. A més, cal destacar la molt bona població d’ungulats, exemplificats en l’isard, i gestionats des de fa més de 40 anys en l’àmbit de la Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases, l’àmbit de la qual se superposa, en bona part, amb el del Parc Natural.

Tots aquests valors van justificar que l’espai Capçaleres del Ter i del Freser s’inclogués al Pla d’espais d’interès natural i a la xarxa Natura 2000, primer com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i més tard com a Zona d’Especial de Protecció per a les Aus (ZEPA). El 2013 va ser declarat Zona d’Especial Conservació per l’Acord del Govern GOV/176/2013, de 17 de desembre, pel qual es declaren les zones especials de conservació de la regió biogeogràfica alpina, integrants de la xarxa Natura 2000, i se n’aprova l’instrument de gestió.

Un Parc Natural amb vocació transfronterera

Més enllà dels valors biogeogràfics de l’espai, el fet que tota la frontera septentrional de l’espai limiti amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, en territori de l’Estat francès, fa que aquest sigui el primer Parc Natural que neix amb vocació transfronterera. A això s’hi uneix el vincle existent entre els valors culturals, l’activitat econòmica i els valors naturals, tan important que fa indispensable un tractament conjunt i integral del patrimoni, natural i cultural, amb atenció especial als valors immaterials i al fet transfronterer.

Relació ordenada entre natura i activitat humana des de temps immemorials

Mostra d’aquesta relació entre la natura i l’activitat humana són les activitats tradicionals lligades al sector primari i l’existència secular d’un aprofitament ordenat dels recursos naturals (la ramaderia i l’aprofitament de les pastures, les bordes i cabanes de pastor, els camins ramaders, la silvicultura, el carboneig, etc.), que han fet possible la pervivència i la conservació tant dels valors ecològics com del paisatge que es vol conservar. En són mostra elements com els camins d’origen medieval, alguns jaciments arqueològics, restes d’antigues activitats mineres i les instal·lacions hidroelèctriques de Daió, de les més antigues de Catalunya. En l’àmbit dels valors immaterials, escau ressaltar, per la seva significació espiritual i religiosa, el santuari de Núria, a la capçalera del Freser; el segon santuari marià més important de Catalunya, objecte de gran veneració i pelegrinatge des de l’edat mitjana i actualment consagrada com a basílica menor pel papa Francesc, avui acompanyat d’una notable infraestructura turística relacionada amb el gaudi de la muntanya i l’esquí. Les estacions de muntanya de Núria i Vallter 2000 (a Ulldeter-Morens) són alhora indrets històricament vinculats a l’excursionisme, l’alpinisme i l’esquí. Tots dos enclavaments estan exclosos de l’àmbit del PEIN i del Parc Natural, i són gestionats per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), amb qui el Parc preveu establir un conveni de col·laboració. Tampoc no es pot oblidar, en relació amb els valors immaterials, que molts dels colls de muntanya d’aquest àmbit, com el Coll d’Ares, foren lloc de pas durant la Guerra Civil espanyola (sobretot el 1939), i que constitueixen un espai de memòria històrica de primer ordre. La declaració d’aquest Parc Natural, i el reconeixement del patrimoni immaterial que acull, contribueix a generar una relació més respectuosa envers els espais naturals i les persones que hi viuen, en viuen i en gaudeixen.

Prestació de béns i serveis ambientals

En termes de prestació de béns i serveis ambientals, a les Capçaleres del Ter i del Freser destaquen els serveis de proveïment de recursos alimentaris (ramaderia, caça), de regulació natural dels recursos hídrics (fluvials i de recàrrega d’aqüífers), de patrimoni genètic (races i varietats autòctones); els serveis de suport com la mitigació contra els gasos amb efecte d’hivernacle; i els béns i serveis culturals, com el gaudi del paisatge, el desenvolupament d’activitats de coneixement del medi (educació i sensibilització ambiental, lleure i turisme de natura), i el gaudi espiritual i religiós, d’identitat cultural i sentit de pertinença, de biodiversitat, de geodiversitat i de connectivitat i complementarietat ecològica. Alguns d’aquests serveis ultrapassen l’àmbit geogràfic del Parc Natural i tenen importància a escala de país: per exemple, en la regulació del règim hidrològic de la conca del Ter, una de les conques fluvials més importants per la producció energètica i industrial del país, proveïdora d’aigua d’abastament urbà a tot el nord-est del país i la zona metropolitana de Barcelona.

Una declaració de Parc Natural llargament demandada des del territori

En base a aquests valors i el seu potencial de dinamització socioeconòmica en un territori de muntanya, la declaració d’un nou parc natural a les Capçaleres del Ter i del Freser ha estat una demanda reiterada del territori i una previsió de la política d’espais naturals del país des dels seus inicis. Ja el 1932, el Pla de distribució en zones del territori català (el Regional Planning) incloïa bona part d’aquest espai en el que anomenava reserves del paisatge. Posteriorment, el 1966 es va declarar la Reserva Nacional de Caça Freser- Setcases. Des de llavors, nombroses iniciatives científiques, socials i polítiques han posat de manifest la rellevància d’aquest espai i la necessitat de protegir-lo, primer dins del Pla d’espais d’interès natural i posteriorment dins la xarxa Natura 2000, a les quals es dóna resposta amb la declaració de l’espai com a parc natural. Iniciatives del territori, com la creació del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR), i la declaració d’espais naturals protegits en els territoris francesos confrontants, no ha fet sinó consolidar la demanda del territori per optar a aquesta figura de protecció. En aquest sentit, la Resolució 540/IX, de 2012, del Parlament de Catalunya, sobre la declaració de parc natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, ja instava el Govern a accelerar els tràmits necessaris per declarar parc natural l’espai d’interès natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

Declaració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Amb data de setembre de 2.015, la declaració d’aquest Parc Natural és fruit dels treballs tècnics corresponents per part del Departament de Territori i Sostenibilitat –amb el suport dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Girona, del CEINR i del Consorci Ripollès Desenvolupament–, i comptant amb la participació activa del Consell Comarcal del Ripollès, dels ajuntaments implicats, dels representants dels diferents interessos en l’àmbit de l’espai natural i dels propietaris de finques incloses dins d’aquest àmbit. Aquest treballs han determinat que s’escau establir un règim de protecció i desenvolupament específic per a aquest territori pirinenc mitjançant la seva declaració com a parc natural, per tal de fer possible la conservació del patrimoni natural d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat de llurs recursos i l’activitat de llurs habitants, en el marc del que regula la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i en exercici de les competències que atribueix a la Generalitat.

El Parc Natural inclou territoris dels municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, i té un alt grau d’encavalcament amb la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases.

 

Pirineu#Refugi_de_Coma_de_Vaca_07090164

Queralbs#Collada_de_Fontalba_07061411

 

Queralbs_Nuria#Pont_del_Cremal_06090018

IR013402